Google photos no para d’ensenyar-me fotos del meu gat, el Froidi. “Records”, “Mascotes”, “El millor del 2022”. El Froidi es va morir aquest gener de 2025, mentre jo era fora de viatge. Hem compartit els 13 anys de la seva vida, i encara que es quedés a ca els meus pares quan en vaig marxar, sempre va ser el meu gat. El meu primer gat, i de moment l’únic.
Ens estimem els nostres animals i estimem el que fan amb el lloc que els donem a casa. Arriben on semblava que no hi faltava de res, demostren que sí i ho fan ineludible un cop se’n van. Ens passem el dia fent-los fotos i vídeos, en parlem. Hi pensem. En tornem a parlar. I sobretot els observem. Observar és el que fem amb allò que estimem. Connectem el nostre present amb el seu perquè de totes les opcions que ens brinda la vida aquesta és la millor. Jo aquests 13 anys he pensat i parlat i escrit sobre els gats, que eren tots el meu. Volia posar junta tota la literatura felina (tuits) que va sortir d’ell. Alguns no són gaire bons, la majoria són força obvis, però m’entendreix el fet d’haver anat a Internet tantes vegades a dir coses sobre el meu gat.
///
Un gat és un pou d'amor sense fons d'ulls satànics que et paga la teva devoció amb pèls a la roba. Néixer, créixer, reproduir-se, adquirir un gat, morir. El meu gat és un amor-tífera bèstia assassina sense cap mena de pietat. El meu gat empeny xinxetes des de la prestatgeria i les deixa caure en el meu llit. Quina refinada manera de mostrar-me felina animadversió. Vull un gat amb la veu d'Iñaki Gabilondo. Al meu gat li han diagnosticat TDA i li han receptat pinso amb sedant. Psiquiatria de principis de segle. El meu gat ja no vol dormir amb mi i em sento tan brutalment deixada que començaré a escoltar Manà en qualsevol moment. Veure el meu gat dormint arraulit em produeix tanta tendresa que l'estrujjaria fins a fer-li escopir les vísceres. Si Charles Manson hagués estat un gat, hauria badallat durant el judici i l'haurien absolt enmig d'un 'Ooooooh!' de tendresa col·lectiva. En un atac de sinceritat, he rebatejat el meu gat. Ara es diu Suplència de Carències Emocionals i Afectives. - On és la bossa d'orgànic? - Miquel, el gat té un nom. Sempre he pensat que buscar-li 3 peus al gat era una missió força fàcil. I amb marge d'error. La principal activitat del meu gat és exfoliar-se els collons mitjançant l'ancestral tàctica del peeling lingual. Arrossegar-te sanglotant mentre li crides al gat 'ESTIMA'M! EM SENTS?! ÉS UNA ORDRE!'. El bicho et mira, es llepa el colze i surt al trot. El meu gat llepant-se la papada és un bon vídeo loop de 10 hores. Evolutivament, entre el meu gat dormint a la pica i vosaltres sortint al carrer amb aquesta calor, guanya en Froidi. Mirar Twin Peaks a la casa del poble amb el gat a la falda i la roba Decathlon del 97. No saber a quina banda de la pantalla hi ha més Lynch. Un gat és un serial-killer enfundat en un peluchito. Un gat és una demo de tigre. 'Seré subtil i discreta com el mugró d'un gat', no puc esperar un context justificat per dir aquesta frase. El meu gat m'odia, m'ataca i només em veu com a font d'aliment. Acabo de convalidar 'Fill Adolescent I' . Gat + cúter - orelles - cua = llúdria low cost! Millor amb gat que mal acompanyat. Possiblement ja he parlat més del meu gat que el meu avi dels seus fills. Un gat assegut és una pera amb orelles. Portar un canari a la mina per si hi ha gas grisú. Portar un gat a casa per si hi ha un racó ideal i ultracòmode encara no advertit. Estant de migdiada el gat se m'ha estirat a sobre del peu i li sento el cor. Una llàstima, havia de fer coses. Sort que el meu gat té orelles perquè si no semblaria una fura rara i lletja i no sé si li aguantaria tanta tonteria. El meu gat ara va sense collar i per influència Disney el veig més jove(?) i nu(?). Estic encallada amb un poema sobre el meu gat: 'Celles d'escamarlà, Bigotis de nylon;' Què rima amb nylon? Chyron? Babylon? Res ofèn més un gat que la sublevació del vassallatge que suposa canviar de posició mentre dorms. El meu se'n va indignadíssim. Hi havia a TV3 un projecte de sitcom on el gat deia 'Mèu' doblat per en Jordi Dauder, però ho van descartar per excés de genialitat. Crec que el meu gat només em vol per la meva ergonomia. A l'oficina només menjo galetes i palitos i em fa cagar molt sec i entendre el meu gat tota la vida menjant pinso. El protocol de casa per a tothom quan estornuda el gat és parar les màquines i caure de genolls sanglotant QUE-MO-HO-NO-PER-FA-VO-HORR. Virtuosa de tocar gat content en Mi(nino) Major. No abandonis aquest gat, ell mai ho fbueno igualment, no l'abandonis, home. Ahir em van parlar d'un gat anomenat El Comisario. Sé que estic somiant quan no tinc pèls de gat a la roba. Si li fas petons al clatell al teu gat mentre mires el 324 veus el teu futur (és el mateix). L'única manera de prendre't bé el soroll de l'helicòpter és imaginar-te que és un enorme gat mecànic volador ronronejant. -Hem sacrificat el gat. -Estava malalt? -No, volíem un hivern clement. Acabo de recordar quan des d'una altra habitació vaig sentir que el meu pare li deia al gat "Això no és el que havíem parlat" <3. Quan el meu gat em llepa i després em mossega tinc la sensació que només estava desinfectant la zona. Em faria il·lusió conèixer la mare del meu gat, i em preocupa. És important anar-li plantejant periòdicament al gat qüestions interessants i de fàcil resposta, com per exemple "Qui és el més miulino de tots". Solucionari: ell. Fer espai al mòbil és veure com els vídeos dels vostres encantadors bebés s'esborren i els del meu gat es queden.Si està dòcil, al gat se li pot dir Doctor Caparró. La feminine urge de regalar-li una rosa al gat *i que l'entengui*. Un gran truc d’skincare: sucar els colzes a la llauna de tonyina i que vingui el gat a exfoliar. Porto uns dies pensant en posar-li de nom La Santa Espina a un gat.
///
El gat va arribar per sorpresa, el va pescar el meu pare del carrer perquè una dona el volia abandonar a uns matolls. Segons el meu pare, la farmacèutica va ser testimoni d’això. Segons la farmacèutica, no ho va ser. No sabrem d’on va sortir el gat. Com es pot apreciar, els inicis van ser durs. Es dedicava a agredir-nos per casa, bàsicament. Després es va amansir. Suposo que ens vam anar estimant, ell a nosaltres i nosaltres a ell.
M’hauria agradat conèixe’l. Potser hauríem estat ànimes bessones pel que descrius, però he de reconèixer que com a malparit em supera, segurament.
Estic al metro llegint això, rient i amb els ulls plorosos recordant el Fu ✨💛