LXVIII
els números romans sempre semblen algú perdent els nervis molt fort
Conté: segadors / mascotes / sacarina / Charlie Parker / Nip/Tuck / espatlles / vilipendiar / the handsomest of the hares / plataners THE ORIGIN
Coses que han passat pel meu cap des de l’última entrada fins avui, diumenge 17 de maig, dia de la llengua de bou o ancusa segons el calendari revolucionari francès:
*Quan convé* seguem cadenes és segurament la cosa més catalana que s’hagi escrit mai. Quan convé. Quina revolta és la que abraça el verb “convenir”? Està bé perquè si no es fa és, simplement, perquè no convé. La nostra animeta botiguera <3
Tendim a preguntar “què fa la [inserir nom de mascota]” malgrat la millor resposta sigui “bé, res, com sempre”. Com si fessin alguna cosa, els animals. Com si es posessin a estudiar un màster, fessin amics nous, tinguessin plans excitants i independents dels seus amos per les vacances. L’únic que poden donar els animals són males notícies: té un bulto, està malalta, doncs va morir fa un mes. Continuo a favor de preguntar pels animals, eh, jo almenys no ho deixaré de fer. Però siguem conscients que els dos caminets que s’obren no són gaire estupendos.
Abans hi havia més sacarina a l’ambient. Feia gràcia perquè s’afartaven abans i després però ah, el cafè amb dues sacarines. La germana futurista de laboratori del sucre.
Charlie Parker va morir amb 34 anys. Hi ha vides que et fan pensar que duus el bioritme d’una sequoia. No l’he llegit encara, però hi ha un conte llarg de Cortázar sobre la seva vida que es veu que està molt bé, El perseguidor. El deixo aquí per llegir-me’l algun dia.
Seguim ancorades a(l material de xarxes de) Heated rivalry. El pare de Shane Hollander és Dylan Walsh és a dir Sean McNamara és a dir el Tuck de Nip/Tuck és a dir la primera sèrie com totxa i porca que ens van deixar veure a TV3! A mi aquestes coses em continuen fent una il·lusió terrible. Encara assimilant el pacte de la ficció.
Gent d’espatlles tenses: últimament poso en pràctica deixar morts els braços com gegant per cercavila i baixo les escales tan ràpid com puc. Altament gustós. Em baixaria el Machu Picchu així.
Paraula de la setmana: VILIPENDIAR. Divertidíssima. Tenir en vilipendi. Vilipendi: del b. ll. vilipendium, íd., comp. de vilis ‘de baix preu’ i pendĕre ‘pagar’. També m’agraden inflar i desinflar perquè s’inflen i es desinflen, respectivament.
Collita digital:
Considered the “handsomest” of the hares,[citation needed]. Viquipedistes dient-se “en fi això ho pensaràs tu, tio amb una fixació rara per les llebres”. Segur que la seva pel·li preferida és Space Jam, per Lola Bunny.
PROPERS SHOWS I COSES
-26/5 L’hora d’Oye Sherman al Texas
-27/6 amb Andrés Fajngold Oversharing work in progress wtf omg btw al Molino
Info ampliada al linktree!
això de nip/tuck i el pacte de la ficció....de petit era incapaç d'entendre que el cole d'embrujadas fes de cirurgià plàstic a una altra hora i un altre dia de la setmana
Mai havia pensat que preguntar pels animals és, estadísticament, una invitació bastant probable a la tristesa.