12 jutges d'un jutjat es pregunten on són els altres 4
i toquen l'ase i pensen "sempre igual", i mouen una mica la perruca en senyal de desaprovació
Conté: moniatos / bellugar / Lost / elogis immerescuts / els crancs de Xuang Tzu / desamor gestor / campanyes rares / la goril·la Koko / Carglass / Harry Potter 6.
Coses que han passat dins del meu cap o fora del meu cap des de dilluns passat fins avui, segons el calendari revolucionari francès, dia del colom:
M’he guardat moniatos a les butxaques de l’abric; un dels meus moments més medievals.
El verb “bellugar”, com de divertit és? Al seu costat “moure” és un senyor científic del segle XVII, “bellugar” és per passar-s’ho bé. “No es mou” (és un cadàver) “No es belluga” (estem veient dibuixos animats). Les paraules amb -uga són divertides. Pampalluga, ballaruga. “Anís” no és divertit, però “matafaluga”? Un altre rollo.
Tot fa més gràcia pronunciat a la francesa: cupaire, la falange.
Quan mires una sèrie sempre tens la teva persona preferida dels crèdits. En el cas de “Lost”, el premi és per a Harold Perrineau.
La gent de Lost està portant molt bé això de dur més d’una setmana tirats a una illa deserta (y lo que te rondaré morena, m’imagino1). Jo si no em rento els cabells en tres dies només ho soluciono amb xampú o guillotina, i en canvi la Kate tan estupenda. Això ja es devia dir, però jo estic veient la sèrie ara. M’agrada estar passant pels llocs comuns per on devia estar passant la gent fa 21 anys (és del 2004) (lol). Potser fins i tot hi havia algun grup de Facebook al respecte (que eren proto-tweets, i afegir-s’hi, proto-retweets).
Estava caminant pel carrer amb la bicicleta al costat i un senyor gran em va felicitar a la seva passivoagressiva manera: “Sembla mentida, un ciclista respectuós!” La veritat era que jo estava anant a lligar-la, no pas que hagués decidit fer aquell tram a peu per no importunar els vianants. No li vaig dir, esclar. Un elogi immerescut genera una sensació prou rara, i ara el duc al damunt com un paperet falcat a un cantó del cor. Ja no faig aquell tram dalt de la bici, he trobat una alternativa de carrers que em permet no pertorbar la pau de l’ecosistema vianant de la zona.
Seria molt bonic que el català tingués paraula per la rontxa de suor de les aixelles a la samarreta. Vindran mesos amb erra, deia Ferrater. Ja són aquí els mesos amb rontxa, dic jo. Nota: la Joana Verdera proposa “suontxa”. A favor.
He postergat molts dies afrontar el tema de la F word (factures). Vull pensar que soc una mica com Xuang Tzu. Que qui era? Ho descobrireu a continuació…
*sofisticats arpegis*
Entre moltes de les seves virtuts, Xuang Tzu tenia la virtut d'un gran dibuixant. El rei li va demanar que dibuixés un cranc. Xuang Tzu va respondre que necessitava cinc anys i una casa amb dotze servents. Varen passar cinc anys i el dibuix encara no estava començat. “Necessito cinc anys més”, va dir Xuang Tzu. El rei hi accedí. Després de deu anys, Xuang Tzu prengué un pinzell i d'una llambregada, d'un sol traç, va dibuixar un cranc, el cranc més perfecte que ningú havia vist mai2.
Però no, no soc com Xuang Tzu, perquè m’equivoco mil vegades. Potser per això el meu gestor m’ha deixat, després de tres anys de relació? Molt possible. M’ha posat en mans d’un altre company seu sense ni una trista paraula de comiat. No passa res, estimat A., no passa res. Jo sí que tinc sentiments. Ja ploraré per tots dos.
Reso perquè mai trobi aquesta entrada i confirmi el que ja devia sospitar, que bé del tot no estic.
Hi ha una campanya de l’Ajuntament de Barcelona que diu així:
És una pregunta trampa? Se suposa que l’opció B és molt preferible a l’A? Qui té temps i logística per anar a fer una excursió de 30 km en bici de manera espontània? Què som, Lord Byron? Per què opció A i B són incompatibles? Sap l’Ajuntament que dues hores de xarxes socials és el que jo anomeno “un matinet com a mi m’agrada”?
M’he assabentat de la història de la goril·la Koko, ensinistrada a Califòrnia. Ella sabia llenguatge de signes, i l’any 1983 va demanar un gat per Nadal. Li van portar un gat de joguina, el va rebutjar i anava dient “trista” fins que va rebre un gatet de debò pel seu aniversari l’any següent.
T’entenem, Koko. Era com quan per Reis havies demanat un gos, et portaven un peluix i et deien, “No volies un gos?”. El dol era doble perquè no només no tenies gos, sinó que quedava confirmat que els teus pares et prenien per imbècil integral. Quin doggaslighting.
Gràcies a qui va inventar les botes. Em fa una mandra infinita últimament cordar-me les sabates. Tinc unes botes que ja em ballen una mica i em fan mal i si haig d’anar en bicicleta o caminar poc me les poso, perquè ja no em vull cordar les sabates. Ja està. En vaig aprendre amb 4 anys, ara en tinc 34. Són 30 anys d’exercir. Ja m’he avorrit, no em fa il·lusió. Diguem prou als cordons.
Encara no ho sabeu, però el vostre dia millorarà si sentiu el jingle de Carglass en diversos idiomes. No, en català no hi és. Deixo l’enllaç força perquè l’edició del mòbil no em deixa fer-ho diferent i perquè això és com cosir amb costures vistes d’Internet
En portuguès, tovalló es diu GUARDANAPOS. 10 points.
I per tancar, algunes consideracions sobre HARRY POTTER I EL MISTERI DEL PRÍNCEP (a partir d’aquí les pel·lícules m’han anat fent més i més mandra, vaig deixar d’apuntar i ara no recordo gaire re. La gent a qui li fa pal aquesta part, que n’hi ha, que m’ho han dit, estarà contenta. Però:)
I) El personatge de Lavender Brown em sembla dibuixat de la manera més misògina i irrespectuosa. No podia ser una tia guai, no, ha de ser una tia completament insuportable perquè l’Hermione tingui tots els motius del món per menysprear-la. Aviam si entra algun encanteri per la sororitat a examen.
II) No sé si és en aquesta pel·lícula però la parella Remus Llopin/Tonks podrien sortir a la tercera temporada de White Lotus. Els actors (David Thewlis i Natalia Tena) es porten 21 anys.
III) Tot i així, argumentalment la peli està prou guapa. És l’última que no sembla una patillada raríssima.
No m’agradaria convertir aquest espai en un taulell d’anuncis (a no ser que vosaltres sí que vulgueu 😈) o sigui que de cara a propers shows i històries us deixo el linktree i aquest spam no ha estat mai efectuat.
He buscat com es diu en català i ha sortit un neutre “n’hi ha per estona” i un excitant “això dura com la bota de Sant Ferriol”
Sobre Sant Ferriol: era un cap de colla de bandolers de Besalú. Tenia per costum robar i anar a la taverna a afartar-se de vi, tot prou coherent amb el seu personatge de bandoler. També era molt creient i s’anava a confessar, i un dia un sacerdot li digué: "El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú". Amb aquesta frase de pedagogia de parvulari en Ferriol va decidir deixar de robar, i quan ho va comunicar als seus companys el van prendre per traïdor, es van barallar i el van matar (prou coherent amb els seus personatges de co-bandolers). I el van enterrar al celler de la taverna que freqüentava, sota una bota de vi. Miracle! El vi d’aquella bota mai deixava de rajar. L’amo va descobrir el misteri desenterrant-lo i adonant-se que la punta del dit de la mà d’en Ferriol tocava la bota. Arran d’això el van fer sant i els seus companys de la taverna li van dedicar un ball per agrair-li el vi sense fi, el ball de sant Ferriol! Era un pastor que en tenia tres ovelles / era un pastor que tenia un penelló. / Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol, / el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol
“Sis propostes per al proper mil·lenni”, Italo Calvino (Edicions 62)
Per recuperar molt breument l'antiga secció d'Oye Polo de les cançons que cantem amb lletres lleugerament diferents, haig de dir que fins fa molt poc jo pensava que Carglass era Carles. Em semblava molt lògic que la cançó digues que un tal Carles et canviava i et reparava els vidres del cotxe.
I “ser un belluguet” què???? A mi m’encanta “belluguet”