14 = deixa anar un cagarro + fes dejú + 7 + 7

algú havia d'aïllar aquesta incògnita. Els contraris d’agafar un cagarro i esmorzar m’han semblat aquests, però tot és parlable

Conté: RENFE / espatllar-se / Advocat del Diable / Dosrius / la mona d’El Cor / xurreria / capçat / Lost / Poblenou / boixacs

Coses que han passat dins del meu cap i fora del meu cap des de dilluns passat fins avui, dia del jacint segons el calendari revolucionari francès:

1. Vaig viatjar en un Mitja Distància destinació Figueres. A Passeig de Gràcia ja va arribar tot ple, els que vam pujar-hi allà estar de peu. La definició literal d’anxovats¹. Tot el tren (que a més era dels curts) estava col·lapsat. Gent gran fent tentines, nadons acalorats passant-ho malament, un gos que no sabia com ficar-se… servei digne i segur, 0/2. Si volgués pagar per patir m’apuntaria a crossfit. Vaig fer una reclamació, sent conscient que tindria el mateix efecte si en comptes d’enviar-la via web l’hagués recitat als meus boixacs² del balcó. Ara i sempre,

   

   Obra d’Helena Santacana.

2. Parlant de la Renfe: el verb ESPATLLAR-SE. Es fa servir per màquines i sentits figurats, però abans de la Revolució Industrial, les màquines eren les bèsties de càrrega. Quan un ase queia daltabaix d’algun lloc i es lesionava (el llom, l’espatlla), es deia que s’havia espatllat. Un cop es trencava, ja no servia per la feina: estava espatllat. Puta renfe.

3. He descobert que l’Advocat del Diable era una figura existent de l’Església Catòlica per fer d’oposició en la canonització d’algú. També anomenat Promotor de la Fe, un nom que mola un 20000% menys. Es dedicava a posar-se escèptic i a argumentar que cada miracle atribuït al candidat era un frau. S’hauria pogut dir Periodista del Diable, però suposo que volien que sonés encara més maligne. Existia un Advocat de Déu, o Promotor de la Causa, que anava a favor de la canonització. Quan la figura de l’Advocat del Diable va ser suprimida l’any 1983 per Joan Pau II i va ser substituïda pel Promotor de la Justícia.

   Canonitzacions durant el papat de Joan Pau II: 500 (+ 1.300 beatificacions)

   Canonitzacions durant la resta del segle XX: 98

   Quin COLADOR, companhs.

4. Dosrius, la Mesopotàmia catalana. Tigris i Eufrates 🤝 Riera del far i riera de Canyamars. Ho he mirat i per anar d’un punt a l’altre calen o 50 hores de cotxe o 33 dies caminant. En transport públic no està connectat, perquè puta renfe.

5. Obsessionada amb la mona lletjarda d’el Cor de la Ciutat:

   

   Com han capturat aquesta essència catalana tan concreta? La mona horrible de crema cremada, cirereta confitada, plomalls criminals en gamma cromàtica parxís i el careto d’algun futbolista del Barça. Segur que darrere hi ha parapetats alguns pollets esguerrats.

   Em reitero (punt 6) en el meu propòsit de veure aquesta sèrie algun dia, quan disposi dels 52.250 minuts totals de la seva duració. 36 dies, 6 hores, 43 minuts i un grapat de segons.

6. Vaig haver de mirar-ho dos cops perquè no m’ho creia.

   

   

   A Gal·la Placídia han gentrificat la xurreria. No ens queda res. Pensàvem que havíem tocat fons i resulta que el fons el tenim tan amunt que agafem torticoli si el mirem. Estic segura que si rellegim les primeres frases de l’Apocalipsi de Joan surt l’acrònim de “Xurros amb matcha”. Ningú havia sucat mai xurros amb propòsit, no. El propòsit era el xurro mateix. Viam si morim aviadet.

7. Hi ha molt poques coses que no tinguin nom.

   

   Això, per exemple, es diu capçat: “virolleta, generalment de llautó o de llauna, que hom posa al cap dels cordons per passar-los més fàcilment pels ullets.”

8. Apunts sobre LOST, la sèrie que combina Supervivientes i Twin Peaks, un cop acabada la primera temporada:

   I. El Jack i la Kate (parella homònima de Titanic) continuen sense follar i jo ja no puc més. No paren de fer coses perilloses com traginar dinamita, no creuen que valdria la pena magrejar-se una mica, pel que pugui passar? Tantes coses hi ha a fer en aquesta illa? Per l’amor de Déu.

   II. Em fa gràcia que la plataforma ofereixi l’opció de Skip the intro de Lost, que dura 14 segons de rellotge. Hi ha poques coses que pugui fer en 14 segons de rellotge. Malgrat tingui el cervell fregit per tiktok i la immediatès™, no necessito tanta trepidància³ . Puc permetre’m la intro, gràcies. Però gràcies també per preguntar.

   III. Sobre l’exposition, l’usuari romboedre em va passar per sota la porta el primer episodi de la sèrie POBLENOU (amb una intro que costa exactament 23 pessetes, bon xustamen, buahaha). Hola, tinc maldecap, em sento que em faig vella, els meus tres fills us feu grans, vaig deixar de treballar, i tu sempre llegeixes, és que vull ser novel·lista. Típica conversa de cuina. Sublim.

   I després encara millora més:

   HELENA: Espero no destorbar la teva vida familiar, fent-te venir fora d’hores de l’institut.

   ENRIC: En absolut. La meva dona i el nen són fora per un parell de dies. Tot el temps és meu.

   HELENA: No te’n robaré gaire. Només el suficient per decidir què fem amb els teus alumnes preferits, els conflictius.

   ENRIC: Bé. Com a psicòleg et dedicaré 10 minuts del meu temps. Com a home pecador i ple de febleses, et dedicaré tantes hores com vulguis. Sigues la meva confessora, Helena. Què ha de fer un home casat quan una dona que no és la seva el porta literalment de cul?

   HELENA: Això és el que et passa?

   ENRIC: Això és el que em passa amb tu.

   *piano*

   PFFF quin tro de sèrie, estic súper dins.

---

No m’agradaria convertir aquest espai en un taulell d’anuncis (a no ser que vosaltres sí que vulgueu 😈) o sigui que de cara a propers shows i històries us deixo el linktree i aquest spam no ha estat mai efectuat.

1. Sorprenentment, no existeix el verb anxovar ni anxovar-se, només l’adjectiu anxovat/da. Evidentment, “der. de anxova, per similitud de sentit amb les anxoves apinyades en un barril”. Mai havia pensat en un barril ple d’anxoves, sempre en llauneta. El passat és de petites i també de grans escales.

2. Us recomano que en sembreu. Són fàcils de germinar, resistents, floreixen tot l’any, són planta resistent, i a la que comença a florir ja s’autosembra. Pirotècnia simpàtica groga i taronja. Tingueu boixacs.

3. No existeix, però considero que és una paraula necessària. Activitat, efervescència, furor, tràfec, tragí, borbolleig, agitació… no m’acaben de fer el pes.